Opinions Sobre Consorci Social de l Alt Vallès És Fiable?

El Consorci Social de l Alt Vallès (CSAV) és una entitat pública que gestiona programes d’habitatge i suport a persones en situació de vulnerabilitat. La seva funció principal és oferir protecció i acompanyament a qui més ho necessita: persones amb discapacitat, gent gran sense xarxa familiar o persones amb problemes de salut mental. O almenys això és el que indiquen les Opinions Sobre Consorci Social de l Alt Vallès recollides.

Tanmateix, en els darrers mesos han sorgit testimonis preocupants sobre possibles irregularitats en el seu funcionament. Segons diverses famílies afectades, la gestió d’alguns pisos tutelats podria estar marcada per negligència, manca de supervisió i presumptes abusos de poder per part d’alguns responsables.

Persones que, per a qui no ho conegui, necessiten suport no només econòmic sinó també social per poder integrar-se i subsistir. Són les persones més vulnerables del país.

NOTA: Al final del blog hi trobaràs el pas a pas sobre què fer si et trobes en una situació de perill o emergència relacionada amb la vulnerabilitat teva o de familiars.

1. Quan l’ajuda es converteix en desemparament

El cas que ha generat més atenció mediàtica és el d’una dona amb discapacitat física que, després d’un desnonament, va ser derivada a un programa del CSAV. En teoria, havia de rebre acompanyament social, assistència psicològica i un entorn segur per refer la seva vida.

No obstant això, la seva filla relata una història molt diferent:

“La meva mare va ser traslladada diverses vegades de pis sense avís previ, va conviure amb persones agressives i va arribar a sentir-se amenaçada. Cada vegada que demanàvem explicacions, ens deien que tot estava sota control.”

Aquests testimonis no són casos aïllats. Altres usuaris del programa asseguren haver patit pressions psicològiques, canvis de residència sobtats i una total manca de comunicació per part dels equips gestors.

2. Presumptes irregularitats dins de l’equip gestor

Segons diverses fonts, una persona vinculada al programa d’habitatges socials hauria protagonitzat comportaments inapropiats envers diverses usuàries. Encara que no existeixen denúncies judicials fermes, els relats coincideixen en assenyalar abusos de poder, tracte intimidatori i manipulació emocional.

Segons una extreballadora social:

“Hi havia queixes internes, però mai arribaven enlloc. Tot s’arxivava o es considerava un malentès.”

Els suposats incidents, si es confirmen, evidenciarien una greu manca de protocols de supervisió i protecció envers les víctimes, especialment tenint en compte que es tracta de persones amb discapacitat o malalties mentals diagnosticades.

Hi ha un cas real documentat que ha interposat diverses denúncies, als Mossos, a la mateixa entitat… Però tot queda en res; sempre són casos aïllats, i en tractar-se de persones amb alguns trastorns psicològics no es té en compte que poden patir abusos de tot tipus.

Dins de la història del Consorci Social de l Alt Vallès, un dels elements més greus és l’aparició d’un treballador assenyalat en múltiples ocasions per conductes inapropiades i presumptes abusos de poder.

Segons sembla, aquest presumpte assetjador potencial es diu Daniel Sánchez Plaza.

Opinions sobre el Consorci Social de l Alt Vallès

Segons diversos testimonis d’usuàries del programa d’habitatges assistits, aquest empleat —identificat en informes interns com el coordinador de suport residencial— hauria aprofitat la seva posició d’autoritat per intimidar, manipular i fins i tot assetjar diverses dones en situació de vulnerabilitat (deixem clar que, no havent-hi sentència, no podem afirmar que aquests delictes s’hagin comès).

Les víctimes relaten un patró que es repeteix amb inquietant similitud:

• • • • Visites als pisos fora de l’horari laboral, sense notificació prèvia ni presència d’altres professionals.

• • • • Comentaris de caràcter personal o insinuacions inapropiades sota el pretext de brindar “suport emocional”.

• • • • Amenaces velades d’expulsió del programa si les residents es negaven a seguir les seves indicacions o si “parlaven massa”.

• • • • Expulsió de residències o pisos si la pacient no acatava les seves ordres.

Una de les dones, a qui anomenarem Marina per protegir la seva identitat, va descriure la situació així:

“Al principi semblava amable, però després va començar a controlar-me. Em deia que havia de confiar només en ell, que si em queixava em quedaria sense casa. No podia dormir tranquil·la.”

Denúncies i silenci administratiu

Al llarg de tres anys, almenys quatre dones haurien presentat queixes formals davant la direcció del programa.
Tanmateix, totes les denúncies van ser arxivades sense investigació profunda, al·legant manca de proves o contradiccions en els testimonis.

En dos casos, les afectades van ser traslladades a altres pisos o expulsades del programa, fet que va augmentar la seva vulnerabilitat i va generar la percepció de represàlia institucional.

Una extreballadora social del consorci, que va demanar anonimat, va comentar:

“Se sabia el que passava, però ningú volia enfrontar-s’hi. Tenia bona relació amb els superiors i sempre trobava com justificar el seu comportament.”

Un patró d’abús estructural

El que resulta més preocupant d’aquest suposat cas d’abús i assetjament sexual no és només la conducta individual, sinó el sistema que va permetre la seva continuïtat.

Les denúncies no van activar cap protocol de protecció; no hi va haver acompanyament psicològic ni revisió externa, i els informes desapareixien en els despatxos administratius.

Experts consultats assenyalen que aquest tipus d’entorns —amb jerarquia rígida i escassa supervisió— són terreny fèrtil per a abusos de poder institucional.
Quan les víctimes són persones amb discapacitat o dependència, el desequilibri de poder és encara més gran i la capacitat de denunciar es veu minvada pel temor o la dependència del presumpte agressor.

3. Un sistema que no escolta

Més enllà dels testimonis individuals, aquest cas ha reobert el debat sobre l’opacitat dels serveis socials públics i concertats.

En molts municipis de l’Alt Vallès, els recursos són gestionats per entitats externes mitjançant convenis o fundacions, fet que dificulta el control directe dels ajuntaments.

Les famílies asseguren que les reclamacions s’ignoren o s’arxiven per manca de proves, i que les auditories internes rarament són públiques.

El resultat és un sistema on els usuaris depenen totalment de la bona fe i professionalitat dels responsables, sense mecanismes reals de defensa si alguna cosa falla.

4. Drets vulnerats i buit institucional

Si es confirmen els fets, podrien haver-se vulnerat drets fonamentals recollits a la Llei de Serveis Socials i la Llei General de Discapacitat:

• • • • Dret a la integritat física i moral.

• • • • Dret a la informació i participació en decisions que els afecten.

• • • • Dret a un habitatge segur i adaptat.

• • • • Dret a la protecció davant l’abús institucional.

A més, el buit legal en la supervisió d’entitats concertades deixa moltes denúncies sense resposta: les víctimes no saben si han d’acudir a l’ajuntament, al consorci o a la Generalitat.

5. Cap a una investigació independent

Davant la creixent preocupació, diversos col·lectius ciutadans han començat a recopilar testimonis i proves per elevar el cas al Defensor del Poble i a entitats de drets humans.

També s’estan preparant informes que recullen opinions sobre el Consorci Social de l Alt Vallès perquè equips de recerca periodística com «Equipo de Investigación» o grans mitjans puguin revisar els procediments i donar veu a les persones afectades.

Objectius principals:

• • • • Destapar qualsevol tipus de frau o mal ús de fons públics.

• • • • Destapar qualsevol pràctica inapropiada.

• • • • Destapar irregularitats en la protecció de persones vulnerables.

L’objectiu no és assenyalar culpables, sinó garantir transparència i protecció real per a qui depèn del sistema.

“Ningú hauria de tenir por de demanar ajuda”, afirma una mare entrevistada.
“Volem que algú ens escolti, que es revisi el que passa i que no torni a repetir-se.”

6. Preguntes que encara no tenen resposta

Al final de tot aquest relat, queda un dubte que cap document oficial ni les opinions disponibles sobre el Consorci Social de l Alt Vallès han pogut dissipar:

Quin paper juguen els directius de la institució en tot això?

• • • • És un cas aïllat amagat entre la burocràcia?

• • • • O és un problema estructural que es cou des de fa temps?

• • • • Són simples espectadors d’un sistema que cau o guardians silenciosos d’un model que prefereixen no qüestionar?

Resulta difícil creure que tantes irregularitats, queixes i testimonis puguin passar inadvertits sense que ningú, als nivells més alts, hagi alçat la veu.

És negligència, complicitat o por de destapar alguna cosa més profunda?

Mentre aquestes preguntes no tinguin resposta, la ombra del dubte continuarà projectant-se sobre tota l’estructura.
I amb ella, la sensació amarga que aquells que haurien de protegir els més vulnerables han deixat de mirar cap on realment fa mal.

Directiva

Càrrec	Persona	Font
President	Agustí Badosa Figueras	Nomenat el juliol de 2023
Gerent	Josep Maria Marcé Company	Conseller comarcal

Què fer si estàs patint assetjament en un servei social — Pas a pas

1) Si hi ha risc o perill immediat — protecció ara mateix

Si estàs en perill, truca al 112 o ves a la comissaria més propera. A Catalunya també pots contactar amb els Mossos d’Esquadra i presentar denúncia en qualsevol comissaria.

Si hi ha lesions, demana assistència sanitària immediata i sol·licita un part de lesions — és una prova clau.

2) Conserva i protegeix les proves (fes-ho ja)

Guarda tot: fotos, vídeos, àudios, missatges, correus, informes, cartes, documents mèdics…
Fes còpies en dos dispositius i envia’t un correu amb data.

No editis ni modifiquis res.

3) Documenta el relat en ordre cronològic

Escriu data, hora, lloc, què va passar, qui hi era, quines proves existeixen.
Adjunta comunicacions amb l’entitat.

4) Obtén documentació mèdica i pericial

Demana informe mèdic / part de lesions.
Sol·licita còpia d’informes psicològics si reps atenció.

5) Denúncia penal — Policia / Fiscalia

Presenta denúncia als Mossos amb totes les proves.
Si s’arxiva indegudament, presenta escrit a la Fiscalia Provincial.

6) Reclamació administrativa — control del servei

• • • • Inspecció de Serveis Socials (Generalitat)

• • • • Síndic de Greuges

• • • • Defensor del Poble

Presenta queixes formals i guarda els justificants de registre.

7) Assistència jurídica i acompanyament

Sol·licita assistència jurídica gratuïta al Col·legi d’Advocats.
Contacta amb les Oficines d’Assistència a les Víctimes.

8) Mesures cautelars i protecció

Mitjançant advocat:
Ordre d’allunyament, prohibició de contacte, etc.

9) Reclamar documentació i exigir transparència

Demana expedients i còpia de totes les actuacions.
Si hi ha desaparició de documents, notifica-ho al Síndic i a Inspecció.

10) Si les queixes s’arxiven: recurs i pressió institucional

Demana motivació per escrit i presenta recurs.
Informa el Síndic.

11) Organitzacions i suport civil

Contacta amb:

• • • • Plena Inclusió

• • • • DINCAT

• • • • Salut Mental Catalunya

• • • • ONG i associacions especialitzades

12) Accions pràctiques que no fallen (checklist)

• • • • Trucar al 112

• • • • Anar a urgències i demanar part

• • • • Denúncia als Mossos

• • • • Reunir proves

• • • • Assistència jurídica gratuïta

• • • • Presentar queixa a Inspecció

• • • • Presentar queixa al Síndic

• • • • Dirigir-se a Fiscalia si no actua cap organisme

Recursos i enllaços útils (oficials)

• • • • Mossos d’Esquadra — Presentar una denúncia

• • • • Síndic de Greuges de Catalunya — Com presentar queixa

• • • • Inspecció de Serveis Socials (Generalitat)

• • • • Fiscalia Provincial de Girona

• • • • Defensor del Poble

• • • • Assistència jurídica gratuïta (ICAG / Girona)

• • • • Oficines d’Assistència a les Víctimes del Delicte

13. Comparteix la teva experiència a Puntúa.net per generar transparència

Accedeix a Puntúa.net, una plataforma dedicada a recopilar opinions reals sobre empreses i serveis socials com el Consorci Social de l Alt Vallès.

Deixa una ressenya detallada, amb fets concrets i dates, per ajudar altres persones en situacions similars.
Si no existeix una pàgina específica, pots crear-la en registrar la teva opinió.

Les opinions sobre el Consorci Social de l Alt Vallès poden amplificar la teva veu i connectar-te amb col·lectius que busquen reformes.